L’adéu més amable en el transcurs de l’últim alè d’existència, ha acabat.

Els seus ulls es fonien entre les quatre parets que ens unien. Sense tocar el seu cos amb la meva mirada, notava perfectament el seu tremolor. La seva essència feia olor en cada racó, i les seves trepitjades eren tan curtes i ràpides que recordava al seu respirar.